Ocells urbanites

per Redacció 14/12/2016 23:59h

Cadernera | Màrius Domingo

Sí, ocells urbanites, ocells que viuen a la ciutat. No cal anar a les muntanyes més remotes ni caminar per reserves naturals allunyades per a observar ocells, dins mateix de la ciutat en podem gaudir. I cada dia de més espècies.

Ja fa uns quants anys que ens hi dediquem, a observar ocells. Concretament, la primera cita que anotem data de març de 1977, és a dir, gairebé quaranta anys.

En aquest període de temps, hem pogut veure com algunes de les espècies que abans eren ubicades exclusivament a hàbitats allunyats de pobles o ciutats, progressivament, s’hi han anat atansant i fins i tot ara ja és molt més fàcil de veure-les a parcs i jardins urbans que al bosc.

Òbviament, alguns ocells ja eren urbans quan vam començar, com ara l’Oreneta cuablanca, Delichon urbicum o el Pardal comú, Passer domesticus. Però amb el temps s’hi ha anat afegint una colla.

Potser els primers van ser uns quants de la família fringilidae: Cadernera, gafarró, verdum i, encara que menys, passerell. Carduelis carduelis, C. cannabina, C. chloris i Serinus serinus. Tots aquests gaudeixen de la protecció dels arbres que els ajuntaments planten a carrers i places, i els agrada especialment de fer nius als xipresos.

Més tard, els tudons, Columba palumbus, uns enormes coloms que abans calia anar a cercar al bosc, s’han anat fent corrents, i ara fins i tot més que abundants, a qualsevol poble o ciutat.

Però també hi ha rapinyaires; a dia d’avui, cada poble o ciutat compta amb alguna o algunes parelles de xoriguer comú, Falco tinnunculus, que cria a algun edifici destacat. Per no parlar dels possibles aligots de Harris, Parabuteo unicinctus, escapats de captivitat i que viuen sobretot d’una presa fàcil i abundant a qualsevol ciutat, la tórtora turca, Streptopelia decaocto.

I la llista segueix, també Merles, Turdus merula, Mallerengues com la carbonera o la blava, Parus major i Cyanistes caeruleus, o el Ballester i el Falciot pàl·lid, Apus melba i Apus pallidus, que s’ajunten amb el ja clàssic Falciot negre, Apus apus, i també adopten els edificis com si fossin cingles.

Altres insectívors més discrets també els podem trobar fàcilment caminant per vil·les i ciutats, són els mosquiters, Phylloscopus sp. O els tallarols, sobretot el capnegre i el de casquet, Sylvia melanocephala i S. Atricapilla.

I ara la més recent, si més no que nosaltres sapiguem. A la cuereta blanca, Motacilla alba, que sempre corre per les gespes, s’hi ajunta la seva parenta, la cuereta torrentera, Motacilla cinerea, un preciós moixonet de cua llarga que amb el seu incessant cercar insectes ens distraurà si estem esperant el transport públic...ep, que potser tenim temps de fer un doctorat...

Apa doncs, si voleu gaudir de bells moixons i fins i tot ocells, no cal ni que sortiu del poble.